Dolor vulvar crònic
Vulvodínia. El dolor vulvar crònic.
Una de les causes més freqüents de consulta al ginecòleg és la pruïja o picor als genitals externs. En la majoria dels casos, el diagnòstic del problema és immediat i el tractament efectiu definitiu.
Però al voltant del 3,1% de les dones, cada any, tenen aquest problema que no es cura: és l’anomenada Vulvodínia, un dolor, picor o ardor vulvar i vaginal que afecta 1 de cada 4 dones en algun moment de la seva vida, i que es caracteritza perquè el malestar persisteix després de 3 a 6 mesos del seu inici. Encara que hi hagi hagut una causa “desencadenant” del quadre clínic, els metges no troben una causa clara que justifiqui, realment, la durada del problema.
Recollint dades estadístiques, cal assenyalar que el problema afecta sobretot – però no exclusivament – a dones d’entre 18 i 25 anys i de les quals només el 2% fan el tractament adequat.
S’ha calculat que el 60% de les afectades han consultat almenys a 3 metges i que un 40% de les pacients continuen sense un diagnòstic exacte després d’aquestes tres visites.
El problema és tan important que, tot i que no faci perillar la vida de la pacient, pot tenir unes conseqüències físiques, emocionals, sexuals, laborals i socials nefastes per a la interessada.
El 2003 als Estats Units es va crear la National Vulvodínia Association (NVA) a partir d’un moviment popular de dones americanes afectades d’aquest problema que van aconseguir sensibilitzar al govern i a les societats mèdiques fins a crear aquesta associació per estudiar i tractar específicament el seu problema. La NVA la integren una associació de dones afectes d’aquest problema, ginecòlegs, psicòlegs, neuròlegs, traumatòlegs i altres especialistes que d’alguna manera han de tractar el problema d’aquesta magnitud.
Causes
Ja s’ha dit que sempre hi ha una causa “desencadenant” del quadre clínic i que en la dona jove sol ser una simple infecció vulvar o vaginal com freqüentment tracten els metges, i en la dona menopàusica sol ser l’atròfia o inici de l’envelliment de la pell de la vulva o la vagina.
De qualsevol manera, el problema de fons pot ser embrionari, inflamatori per dermatitis, hormonal, metabòlic, neurològic, neoplàsic o psicològic.
Unitat del Dolor i Picor vulvar. Quan es relacionen tan diversos factors, cal el treball multidisciplinari (diverses especialitats) simultani del problema. Per això es justifica que haguem creat una Unitat del Dolor Vulvar (UDV).
Qui ha de visitar-te?
Generalment és el ginecòleg qui visita primer a aquestes pacients. En aquesta visita és molt important la recollida de dades per saber: la personalitat de la dona, els seus antecedents personals i familiars, els seus hàbits generals i higiènics, possible existència de problemes metabòlics o neurològics i també antecedents de quadres infecciosos o inflamatoris d’una altra índole que ella tingui o hagi tingut.
La exploració clínica ha de ser molt completa i és probable que ja llavors s’hagi de fer un estudi simultani amb algun altre especialista de la UDV.
Tractament
El tractament ha de ser plurisimptomàtic, és a dir, tractant les diferents facetes del quadre clínic i precisant d’una comunicació clara, completa del metge cap a la pacient, procurant, per part de la interessada, de facilitar aquesta comunicació i seguint les indicacions del professional meticulosament.
Solen ser tractaments llargs, pel que es precisa d’altes dosis de paciència i empatia entre la pacient i el metge.
A IFS Centre Mèdic ja tenim establert un quadre de professionals que integrem la UDV, però és possible que la persona que té aquest problema prefereixi consultar amb altres especialistes de la seva confiança. En aquests casos haurà d’haver una comunicació directa entre ells i el ginecòleg de la nostra unitat que estigui tractant.
