Visitar-se per un problema

La picor a la vulva i les infeccions vaginals

La picor, cremor o dolor a la vulva i la vagina és un trastorn molt freqüent en la dona a qualsevol edat. Pot ser d’intensitat molt diversa i es pot acompanyar o no de major quantitat de flux (de vegades pudent) i de molèsties en orinar. De vegades apareixen també unes petites llagues o granets en aquesta zona o aquesta s’infla.

En el cas que tinguis aquestes molèsties demana una visita una mica urgent perquè se t’atengui de seguida, ja que encara que el problema no és greu, les molèsties poden augmentar si passen molts dies.

Les causes que donen origen al problema són molt diverses, moltes vegades degudes a un efecte secundari en la ingesta d’antibiòtics, però en altres ocasions pot originar la humitat excessiva a la vulva per tenir un excés de flux, el propi suor, la irritació que pot produir el salvaslip o l’haver mantingut unes relacions sexuals intenses. També poden originar-se per infeccions banals com els fongs o altres com les infeccions de transmissió sexual o mitjançant el recte al netejar-te inadequadament després d’anar al lavabo.

Tens dolor o pruïja vulvar crònic? Quan la molèstia es fa crònica pot ser ja un problema important. Per a més informació: Vulvodínia.

Trastorns menstruals i el dolor menstrual

No és estrany que una dona, no importa l’edat, en alguna ocasió tingui problemes amb el seu menstruació en forma de retards (de dies, però de vegades de mesos), avançament (sagnat cada dues setmanes), sagnant de forma mantinguda durant molts dies amb pèrdues de sang no sempre intenses. És un problema freqüent i no ha de inquietar, però el metge pot aconsellar que se li consulti perquè es pugui trobar la causa del trastorn i estableixi les mesures oportunes perquè es corregeixi.

Aquests problemes moltes vegades es produeixen per certs canvis hormonals que s’originen per la naturalesa dels propis ovaris (diversos poliquístics), per problemes en el funcionament dels ovaris que poden originar-se en un moment concret de la vida de la dona, o per la repercussió que té sobre els ovaris cert tipus de trastorns generals, com la pèrdua o excés de pes, certs medicaments, factors emocionals o problemes endocrinològics. Altres vegades són el símptoma que produeix un pòlip o un mioma de l’úter, o un tipus de quist en els ovaris (com els endometriòtics).

El dolor menstrual o Dismenorrea és un trastorn que sovint acompanya el període menstrual i la intensitat pot ser, segons la persona que l’afecti, de més o menys intensitat. És freqüent en les dones que encara no han tingut fills i pot limitar el desenvolupament normal de la vida d’una persona. És causa freqüent d’absentisme laboral. Les causes són diverses i en la visita el metge es determina quin és el motiu del dolor i quin tractament és el més aconsellable.

L’anomenat Síndrome Catamenial és un quadre clínic que acompanya moltes vegades a la Dismenorrea. Es tracta d’una sèrie de molèsties generals i locals que afecta la dona fins i tot dies abans de tenir la regla (de vegades a partir de l’ovulació) i que pot manifestar-se en forma de retenció de líquid (augment de pes), dolors articulars, dolors en el baix del ventre, fins i tot rampes a les cames, irritabilitat, insomni i dolor en les relacions sexuals. La causa és hormonal i se soluciona amb tractament mèdic i aplicant diverses mesures segons les característiques i intensitat del quadre clínic.

Malalties de transmissió sexual

Si mantens relacions sexuals i no tens una parella estable has de saber com prevenir determinades malalties de transmissió sexual (MTS).
Les MTS són un grup d’afeccions en que la via de transmissió és el contacte sexual, sigui aquest vaginal, oral o rectal. Les més conegudes són la SIDA i el papil·loma humà, però hi ha altres que poden tenir una important repercussió personal i social. Ens referim a la Gonocòccia, la Sífilis, l’Hepatitis, el Mycoplasma i les Clamydias. Per això és important que, quan decideixis mantenir relacions sexuals, t’informis de quines mesures preventives hauries de prendre per evitar aquestes infeccions.
Si es té una parella estable, la millor manera de prevenir les MTS és mitjançant l’ús del preservatiu.

En relació amb el virus del papil·loma humà (VPH), has de saber que és un grup de virus, una família de virus de més de 100 tipus dels quals 40 tipus s’han aïllat en el tracte genital inferior femení sent el causant de lesions cervicals (displàsies ), berrugues genitals i càncer de cèrvix uterí.

Com es contagia?

El contagi és predominantment per transmissió sexual, i encara que la major part d’aquestes infeccions es resolen espontàniament, la seva persistència es relaciona amb el càncer de coll uterí.

Quins són els factors de risc de contagi? 

L’edat i la conducta sexual (múltiples parelles), són els factors de risc més importants.

Com es pot prevenir el càncer de coll uterí? 

Per prevenir el càncer de coll uterí disposem de la vacuna del papil·loma, que cobreix els virus més importants relacionats amb el càncer cervical.

Cribratge del Càncer de coll uterí: Citologia. 

El cribratge cervical té com a objectiu detectar precoçment les lesions que puguin progressar a càncer i es realitza amb la citologia i/o el test de VPH.

Quan s’ha d’iniciar el cribratge? 

Es recomana iniciar el cribratge als 3 anys després de la primera relació sexual.

Què és la Colposcòpia?

La colposcòpia és una exploració que consisteix a examinar el coll uterí amb un microscopi que permet detectar lesions no visibles a simple vista. Permet determinar si hi ha alguna lesió i, si cal, s’ha de prendre una petita mostra per fer una biòpsia. Quan es fa explorant la vulva amb el mateix aparell es denomina vulvoscopia i si és a la vagina, vaginoscopia.

Aquesta exploració és el segon pas, després de la citologia, per al diagnòstic de lesions del coll uterí i del tracte genital inferior. Per tant, el teu metge la indicarà quan la citologia o l’examen clínic indiqui aprofundir en l’estudi d’aquesta zona.

És una tècnica molt eficaç per al diagnòstic de diverses lesions cervicals i del tracte genital inferior. Permet detectar les alteracions produïdes pel virus del papil·loma humà, l’herpes simple o inflamacions en aquestes àrees genitals. El seu paper principal és el de la detecció de lesions de risc, premalignes o malignes del coll uterí, vulva, vagina o anus.

Què és la vacuna de la VPH? Creus que jo he de vacunar-me?

La vacuna del virus del papil·loma humà (VPH) té com a finalitat la prevenció de l’aparició de lesions produïdes per l’esmentat virus que, en les varietats d’alt risc (hi ha una dotzena, dels quals el tipus 16 i el 32 són els més agressius ), són les responsables del càncer de vulva, vagina, coll uterí, penis, anus boca i faringe.

L’administració americana d’aliments i drogues ha aprovat la comercialització d’aquesta vacuna i l’OMS la recomana complementant-la amb altres mesures preventives.

Si bé hi ha detractors d’aquesta vacunació, que la desaconsellen atesos els riscos immunològics que poden tenir, la majoria de les societats mèdiques la recomanen. Per això el Ministeri de Sanitat espanyol la inclouen en la campanya de vacunació de les nenes entre els 11 i 12 anys. S’accepta que també hagi aconsellar, com a mesura preventiva, a totes les dones fins als 26 anys. En edats més avançades es considera poc útil.

Tens un mioma uterí?

Són nòduls de tipus muscular (quan són fibrosos s’anomenen fibromes) que amb certa freqüència es troben a l’úter. Per tranquil·litat hem de dir-te que el 40% de les dones de més de 35 anys tenen aquest tipus de tumors i la gran majoria de les vegades no tenen cap risc.

Moltes vegades no produeix símptomes i és una troballa casual en el moment de fer-te una revisió amb el teu ginecòleg. Altres vegades es diagnostica quan vas a l’especialista per tenir alguns trastorns com:

  • Tenir pèrdues de sang entre les regles o tenir les menstruacions més abundants, llargues i doloroses.
  • Tenir una inflor o sensació de pes en el baix del ventre, ganes freqüents d’orinar sense que t’hagin detectat infeccions d’orina o dolor en les relacions sexuals.

Segons la simptomatologia o la mida del mioma de vegades no cal fer absolutament res. Altres vegades és aconsellable fer un tractament que podrà ser amb medicaments o amb tècniques més agressives.

El teu metge t’informarà dels procediments que hi ha per solucionar el problema i quins són els més aconsellables per al teu cas.

Pot un mioma impedir que puguis quedar-te embarassada?

 Només en alguns casos, i si és així l’especialista t’informarà de com solucionar el problema preservant la teva fertilitat.

T’han diagnosticat un quist d’ovari?

Si t’han diagnosticat un quist d’ovari no t’has de inquietar, ja que és una troballa bastant freqüent en les dones en els anys compresos entre l’inici de les regles i la menopausa.

La majoria de les vegades són d’origen funcional i es mostren com una bossa de parets molt fines plenes de líquid dins el cicle menstrual normal de la dona.

En altres ocasions són de tipus sòlid, i en aquests casos el metge n’ha de comprovar la naturalesa perquè t’expliquin què ha de fer per curar-lo.

Quins símptomes produeix? 

La gran majoria de les vegades són troballes casuals en el moment d’una revisió amb el ginecòleg però en ocasions produeixen símptomes, com alteracions menstruals, inflor de l’abdomen o dolors que poden ser constants o intermitents (de vegades brusc i molt intens) i amb relació amb les regles, les relacions sexuals, el moviment o l’esforç.
En la majoria de les ocasions el problema es soluciona amb un tractament mèdic i només en algun cas cal operar.
Si cal operar, el metge, sempre que es pot, ho fa per Laparoscòpia.
En qualsevol cas, durant les entrevistes amb el teu metge se’t donarà tota la informació que et calgui per saber què tens i les alternatives que tens per solucionar-ho i quina és la que ell t’aconsella.

L’endometriosi

Si t’han diagnosticat una endometriosi no t’espantis. És una malaltia que afecta a més del 20% de les dones en els anys joves. És un problema benigne que afecta fonamentalment a l’ovari, però que de vegades és causa de grans molèsties a la dona que el pateix. En uns casos no dóna símptomes i és una troballa causal en una revisió mèdica, però amb freqüència és la causa de tenir fortes molèsties en forma de dolors de baix ventre constants, dolor menstrual, dolor a l’anar al lavabo, en fer pipí o durant les relacions sexuals.

En ocasions pot dificultar el que una dona pugui quedar-se embarassada i pot ser una troballa casual en el moment de l’estudi d’una parella que consulta per la dificultat per tenir fills.

Com es diagnostica?

Encara que es pot fer un diagnòstic de forta sospita del procés per l’examen clínic o unes anàlisis, és per la ecografia vaginal (complementada a vegades per la R.M. de la pelvis) i sobretot per la Laparoscòpia, com es confirma la malaltia.

S’ha de operar l’endometriosi?

 Si es pot, no. Segons la mida, les molèsties i l’evolució del procés s’intenta guarir amb un tractament mèdic en forma de pastilles o de vegades injeccions. Només les endometriosi molt esteses, o que no responen a cap tractament, han de ser operades, extirpant la malaltia. Avui en dia sempre que es pot s’opera per Laparoscòpia.

I operar amb làser?

Si bé no és imprescindible, s’utilitza com a complement a l’instrumental quirúrgic del cirurgià.

L’ovari poliquístic

Pel fet de diagnosticar-te un ovari poliquístic no t’has de preocupar. No sempre ho és i, en qualsevol cas, no ha de produir-te cap trastorn. De vegades és una troballa ecogràfica casual en el moment de fer-te una revisió preventiva sense cap manifestació clínica ni hormonal. Molt probablement el metge et suggerirà seguir amb els teus controls regulars sense que li hagis de donar més importància. Altres vegades és un quadre clínic típic de l’anomenat Síndrome de l’Ovari Poliquístic. Es tracta llavors d’un trastorn metabòlic i hormonal que pot tenir diverses formes de manifestar-se encara que les més freqüents són:

  • Trastorns menstruals (retards menstruals, regles escasses o absència de regla).
  • Acné o excés de borrissol corporal i/o.
  • Excés de pes.
  • Dificultats per quedar-te embarassada.

El diagnòstic el farà el metge mitjançant l’exploració física, l’ecografia dels ovaris i l’analítica.

El tractament dependrà del moment de la teva vida en què et trobis, considerant la teva edat, els teus desitjos de quedar-te embarassada i de la intensitat dels símptomes. En el tractament podran haver de col·laborar diversos especialistes diferents o metges de medicina general, endocrinòlegs i ginecòlegs.
Quan hi hagi un excés de pes és fonamental recuperar el teu pes ideal. En aquest aspecte el metge de medicina general, l’internista, t’ajudarà amb una dieta i un tractament per solucionar aquest problema. També et diran que tipus d’exercicis contribuiran a perdre l’excés de massa corporal.
En uns casos estarà indicat l’ús de pastilles anticonceptives d’un tipus especial que et faran desaparèixer l’acne, el borrissol i que a més regularitzessin les teves regles. En altres casos seran un altre tipus de pastilles que t’ajudaran a corregir el problema hormonal del trastorn.

Quan les teves preferències siguin les de quedar-te embarassada, serà amb unes pastilles i injeccions per solucionar el problema. De vegades, quan el que vols és quedar-te embarassada i els tractaments que hem dit no han funcionat, es pot justificar aplicar tractaments de reproducció assistida com la inseminació artificial o la Fertilització In Vitro. La cirurgia es planteja només per a casos molt especials.

La incontinència d’orina. Què son las bandes y las malles?

El descens de l’úter. El prolapse de l’úter. Unitat del sòl pèlvic.

Si t’apareix un bony per la vulva no t’inquietis, no es tracta d’un tumor. La gran majoria de les vegades no és més que el descens de l’úter o de les estructures que hi ha al seu voltant (la bufeta de l’orina o el recte). És la conseqüència d’un part difícil o de la debilitat de la musculatura de la pelvis. El conducte vaginal es comporta com un orifici herniari i per allà fa profusió la bufeta urinària, el recte, l’úter o una combinació de les tres coses. Altres vegades és el descens de la vagina quan la dona ja ha estat operada i se li ha extirpat l’úter. El nom tècnic del descens de la bufeta urinària és la de Cistocele, el del recte és el de Rectocele, el de l’úter és el de Prolapse uterí i el de la vagina sense úter, el de Prolapse de la cúpula vaginal. El problema és més incòmode per a la dona quan aquest problema li produeix fuites involuntaris de l’orina, les ventositats o la femta.

S’ha d’operar sempre el Prolapse uterí?

No. Sempre que es pot s’intenta solucionar el problema reforçant la musculatura de la pelvis. Per a això hi ha diversos sistemes:

  • amb exercicis de Kegel.
  • amb gimnàstica hipopressiva.
  • amb dispositius mecànics derivats de les boles xineses.
  • amb l’electro-estimulació vaginal.
  • la cirurgia làser (mètode no invasiu per al reforç del sòl pèlvic).

En altres ocasions cal la utilització de mètodes més invasius com:

  • la cirurgia per elevar la bufeta, el recte o el mateix úter i col·locar cada òrgan en el seu lloc.
  • la recuperació de la bufeta, la vagina o el recte després d’extirpar l’úter prol·lapsat.

Què em passarà a la menopausa? prevenció i tractament. L’Osteoporosi.

Tot i que actualment el període entre els 40 i els 50 anys, o fins i tot els 55 anys, pot ser una de les millors etapes de la vida de la dona, biològicament a partir dels 40 anys hi ha uns canvis hormonals que precedeixen a la menopausa.
Amb el pas dels anys, l’edat mitjana de la menopausa es retarda i en l’actualitat la major freqüència de la mateixa és sobre els 50 anys. Però ja des d’uns 10 anys abans del cessament de les menstruacions ja hi ha uns canvis hormonals que indicarien l’inici del climateri. En alguns casos, per causes que el metge pot investigar, la menopausa té lloc abans dels 40 anys, fins i tot molt abans. Aquests casos es denominen menopausa precoç i precisen d’un tractament.

Puc trobar-me malament?

No tens per què. Moltes vegades la menopausa només es manifesta perquè no es torna a tenir una regla. Altres vegades no es tolera tan bé i pot manifestar-se diferent i amb símptomes de més o menys intensitat:

  • Canvis d’humor, irritabilitat, tristesa, cansament.
  • Sufocacions.
  • Sequedat vulvar, dolor en les relacions sexuals, inapetència sexual.
  • Dolor d’ossos.

És imprescindible medicar?

Ni molt menys. És la pacient la que ho decideix. El metge en qualsevol cas, tenint en compte les dades exploratòries, informa de les possibilitats de tractament, sigui amb productes naturals en forma de cremes o pastilles, tècniques instrumentals o, en alguns casos i per problemes molt puntuals, la cirurgia.

Els grups de medicaments o procediments terapèutics que es poden utilitzar són els següents:

  • Preparats naturals en pomades o cremes.
  • Preparats hormonals d’efecte local per aplicar a vulva i vagina.
  • Preparats naturals per prendre per boca.
  • Preparats hormonals de diferents tipus per prendre per boca.
  • Injeccions de preparats naturals o molècules antioxidants per curar la sequedat o l’atròfia vulvar.
  • Làser per curar l’atròfia o la sequedat de la vulva.

Puc patir osteoporosi?

La pèrdua excessiva del calci en els ossos s’anomena Osteoporosi. Afecta sobretot a les dones i es relaciona amb la pèrdua de les hormones femenines pel cessament de la funció dels ovaris. Es calcula que a Espanya l’osteoporosi afecta el 26% de les dones de més de 50 anys. El major reg d’aquesta malaltia és l’aparició de fractures espontànies sense causa aparent que pot afectar la columna vertebral o al fèmur. Si ets una dona fumadora, prima, no fas exercici o has de prendre certs medicaments amb regularitat (com els corticoides), tens un major risc de patir aquest problema.

Puc prevenir-la?

Si. Primer, diagnosticant el risc real que tu tens de patir la pèrdua excessiva de massa òssia. Per a això el metge pot fer unes anàlisis valorant els nivells de calci i vitamina D en sang. Per una altra, fent una prova que s’anomena Densitometria òssia que ajuda a establir el grau de risc de factura. Basant-se aquests resultats t’aconsellarà com prevenir-la o curar-la.

Quin tractament té l’osteoporosi?

Els metges prevenim o tractem el problema aplicant diverses mesures terapèutiques:

  • Una dieta adequada amb ingesta suficient de calci.
  • Suplements de calci i vitamina D.
  • Medicaments que “fixen” el calci en els ossos.
  • Tractament hormonal de substitució.
  • Exercici.
  • Eliminar hàbits perjudicials com el tabac o l’alcohol, fent exercici i prenent el sol o fent sessions de raigs UVA.

Més sobre Ginecología

Els nostres serveis

Vols contactar amb nosaltres?
Si vols rebre més informació sobre els nostres serveis o prefereixes concertar una cita, posa't en contacte amb nosaltres.